Carta al President Torra

Si somies amb guerra no som la teva gent

som pau, som vida i no mort

som en realitat gent intel·ligent.

No som seguidors de les teves idees que donen mort.

 Som ajuda i amor emergent -senyor president titella decadent

som treball dur no consellers o solament adorem al món i la seva gent simplement.

És aquesta i moltes altres qual interminables corrents amb les que ara et fem front,

no som lluita només vida en multitud de cercles humans diferents.

No belem al so dels teus ideals agressors que maltracten als que són diferents

mai vam veure cap mal fins que ho vam veure amb la teva cara somrient.

Ens aixequem al matí i fiquem al llit a la nit, sent el que som humans d'un món que no entens

som joves fills d'una terra que ens vol i això tampoc ho entens

dins nosaltres regna l'esperança del poble en llibertat i novament no l'entens

sou titelles del oligarques catalans, que nomes miren pels seus interesos monetaris preferents.

``Vaig ser nen, sóc fill, vaig ser adolescent Espayol,Valencia,Català,Pratenc i finalment Colomenc, home sóc ara en aquest temps, en què la sorra del rellotge com neci per la boca vols vessar sense miraments...´´

-Pare de la meva filla que entén i comprèn i així mateix lliçons em dóna al dir-me: apaga aquesta merda de televisió y les xarxes socials en què els borregos i els seus seguidors sense cervell apareixen i agredeixen sense miraments.-

¿Ara vols fer mal i nublarnos la ment, amb una guerra que no guanyés ningú i encara no ho entens?.

Som Catalans i som Espanyols, la teva brillantor enlluernava i no era d´or, son les estries a desxtrosum que al final del filferro ans apunta sense miraments.

Som tots aquests que segueixen el camí sense encaputxats que danyen als que no es poden defensar.

Som amants del poble, trabajadors pares i mares, fills i aquests avis de tendre semblant,

que perplexos amb les teves paraules recorden, la guerra en la qual van morir els seus familiars.

Ja no hi ha l'estel a la bandera, va caure en desitjar la mort de tots els Catalans.

Sóc pare i fill, un de molts d'aquests Catalans, un d'aquells que la guerra al seu cap no i cap, 

La mort és la mort i en temps de guerra els ideals desapareixeran, només dolor i angoixa per tot arreu en les muntanyes, valls, pobles i ciutats s'endinsarà.

Cal recordar això: la guerra a les ciutats no s'atura, arbres i boscos cremen, aigua potable i deus jeuen no potables i la gent de set es mor, la fam s'intensifica i la sang des de les muntanyes fins el mar s'aboca. 

les guerres no són com les d'abans 
on la gent a les muntanyes es podien amagar
des del Montsiá fins a L'Alt Empordà  
sense deixar-se la Val d'Aran i la maca Bacelona capital  
en cinquanta anys Catalunya no es podrà recuperar. 

 Així que aqui ens baixem, no som borregos ni animals, nosaltres pensem que és el millor per al nostre poble i no és veure a les nostres famílies i amics morts foradats, apunyalats o en una fossa comú sense nom aplagats i oblidats,.

Estimem la nostra terra i no la cremem amb foc i com ni monestirs ni diners robats tenim, ni vivim a l'estranger, ja us ajudem prou per omplir-vos les butxaques a costa del nostre patiment seyor titella president.

``No et donarem les nostres ànimes per trepitjar´les, mentre tireu la pedra i us amagueu, que ja vam veure com les gasteu quan de les brases la calor flueix i s'incrementa, el foc no triga, però a vosaltres no us crema, des de fora tot són somriures sense penes y amb tranquilitat i pasiensia us passeu la disfressa amb als memes...´´

Yo amb la cara destapada que no sóc un etarra de mig pèl al super3, posa el meu nom el primer de la llista senyor titella president que no em queda molt -però aqui li esperés.

Rafael Lorente C.